Artur Bladé, escriure la memòria (1907-1995) / Josep Sancho Sancho
Sancho Sancho, Josep


Valls : Cossetània, 2018
488 p. ; 23 cm (El Tinter, 147) 
ISBN 9788490347522

Artur Bladé i Desumvila és un dels grans memorialistes de la literatura catalana del segle XX, i va conrear la narrativa, l'assaig, el periodisme i la poesia. Tanmateix, ha estat també un dels grans escriptors catalans oblidats. Nascut el 1907 a Benissanet, a les Terres de l'Ebre, fou dirigent del republicanisme local i comarcal, i aquesta militància el portà a l'exili, primer a Montpeller el 1939 i després a Mèxic a partir del 1942. Els seus llibres des d'Amèrica estant, teixits amb l'enyor de l'expatriació, foren una brillant evocació a la terra natal. Retornat definitivament a Catalunya el 1961, va continuar l'obra fins a aplegar una trentena de llibres amb publicacions destacades sobre l'exili i sobre diverses figures de la catalanitat. Totes formen part d'un testimoniatge ineludible de l'expatriació catalana del segle XX. En aquesta biografia, el lector coneixerà els avatars de la vida d'Artur Bladé. (Editorial).

El Marcel·linisme canareu (1914-1938) / Josep Sancho Sancho
Sancho Sancho, Josep


En: 134693 III Congrés d'Història d'Alcanar : Alcanar, 1, 2 i 3 de desembre de 2010. Alcanar : Ajuntament d'Alcanar, 2011. p. 353-366
 (Comunicacions) 
Bibliografia.

El Marcel·linisme a les Terres de l'Ebre (1914-1939) / Josep Sancho Sancho ; Prefaci de Federico Mayor Zaragoza ; pròleg de Gemma Rubí Casals
Sancho Sancho, Josep


Benicarló : Onada, 2016
564 p. : map., gràf. ; 24 cm (Biblioteca la nau, 18) 
Bibliografia.
ISBN 9788415896937

L'any 1931, amb l'arribada de la República, el ministre d'Instrucció Pública Marcel·lí Domingo impulsà decididament la creació d'escoles en un país amb grans índexs d'analfabetisme. A més a més, els seus seguidors obtingueren grans quotes de poder amb les alcaldies més importants de les Terres de l'Ebre, la presidència de la Diputació de Tarragona amb la Comissaria Delegada de la Generalitat i el Govern Civil de la província. Però, en unes comarques on el caciquisme dinàstic havia arrelat com en poques contrades catalanes, com ho aconseguiren? Aquest llibre explica com es configurà el republicanisme marcel·linista en un medi totalment advers fins a esdevenir força hegemònica. I, alhora, també elements clau per entendre la història contemporània d'aquestes terres. Entre els més importans, el procés de construcció d'una cultura política democràtica o, mitjançant un relat mític i pseudoreligiós, la transició de la política de notables i de quadres a la de masses, on l'innovador marcel·linisme fou una de les primeres estructures d'aquestes característiques apareguda a tot Catalunya. (Editorial).

El marcel·linisme a les Terres de l'Ebre (1914-1939) / Josep Sancho Sancho ; [dirigida per: Maria Gemma Rubi i Casals]
Sancho Sancho, Josep


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014
1 recurs electrònic
ISBN 9788449049521

Aquesta tesi doctoral es centra en la formació i el desenvolupament del moviment republicà forjat al voltant de Marcel·lí Domingo a les Terres de l'Ebre entre el 1914 i el 1939. S' ha fet èmfasi en la configuració de la seva estructura, en les seves formes d'actuació i d'organització i en la seva relació amb d'altres moviments polítics i socials d'aquestes comarques. En la primera i segona part, s' analitza l'evolució cronològica del moviment republicà durant els anys finals del restauracionisme constitucionalista tot copsant els seus moments de creixement i de crisi, de la dictadura de Primo de Rivera i de la Segona República. En una tercera part, s'interpreta de forma més diacrònica la influència de Domingo més enllà de l'Ebre català, la seva evolució i sociologia electoral, l'associacionisme i la seva composició socioprofessional, les organitzacions femenines i juvenils i la seva relació amb el catalanisme i l'obrerisme. Aquesta tercera part conclou amb una visió comparada amb estructures que li foren comparativament similars, com el blasquisme valencià i el lerrouxisme barceloní. L'enorme força del moviment elegí Domingo diputat per Tortosa en les eleccions legislatives de 1914, 1916, 1918, 1919 i 1923 i, a més d'escons provincials, atorgaren als seus seguidors el 1931 les alcaldies més importants de les Terres de l'Ebre i 3 dels 5 diputats de la circumscripció de Tarragona per majories a les Corts. El seu èxit fou degut a diversos factors. Com en molts dels seus homòlegs, va ser molt important la seva xarxa associativa i de sociabilitat i el seu discurs populista. Però alhora es distingí per l'establiment d'una coalició republicanosocialista duradora que li permeté liderar les forces centreesquerranes i catalanistes, per la seva acció pràctica i per l'agitacionisme al carrer com a eina complementària a l'institucionalisme. Però, per damunt de tot, per l'utilització d'un utillatge conceptual contracultural i pseudoreligiós propi d'una subcultura política, basat en un potent relat messiànic envers la figura del líder republicà.